lectures de la missa del diumenge XXV de durant l'any 18 setembre 2016

DIUMENGE XXV DE DURANT L'ANY

«ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre»

Lectura de la profecia d’Amós

Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu:
«Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.»
El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan.»

Am 8,4-7

Salm Responsorial

R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles. R

El Senyor és excels, als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.

¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d’a llí s’inclina
per veure el cel i la terra. R

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble. R

Sl 112, 1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b)

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

1Tm 2,1-8

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: [«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració.”»
I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.» I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. »I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.] »
L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

Lc 16,1-13

"No podeu servir Déu i el diner"

La fruita madura (v. 1) simbolitza que, després de vàries amenaces de càstig i successives intercessions del profeta perquè Déu perdonés, ara el càstig és ja inevitable.
La corrupció ha madurat i crescut tant que el càstig ja no pot esperar més. Per què? Déu ja no és misericordiós i per això s’acaben les oportunitats de conversió? No!
La causa és què us abraoneu sobre els pobres dient: «Quan haurà passat la festa per poder vendre queviures... fent trampa amb les balances... i comprant un pobre amb un parell de sandàlies?». Aquest estil de vida obstinat és incompatible amb nova oportunitat de perdó i conversió.
El do de la misericòrdia divina esdevé estèril si no troba receptors humils que acullin la gràcia del perdó.
Us recomano que feu a Déu pregàries per tots els homes.
El motiu és que Déu, Salvador nostre, vol que tots els homes siguin salvats i arribin al coneixement de la veritat.
L’adjectiu «tots» hi surt cinc vegades.
Pregar pels reis i tots els qui tenen autoritat té un motiu interessat: «Perquè puguem portar una vida tranquil·la.»
A la confessió de fe clàssica «Hi ha un sol Déu», s’hi afegeix la confessió específica cristiana: «Hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist.»
Evitant interpretar «el mitjancer» com simple subordinat de Déu, destaca l’eficà- cia salvífica de la mort de Jesucrist que es donà Ell mateix per rescatar tots els homes.
La paràbola de l’administrador astut d’entrada dóna la impressió de lloança a un home injust i deshonest.
Cal, però, recordar que una paràbola només explica un aspecte concret (i no tot el conjunt de la veritat sencera).
Jesús no jutja la moralitat dels actes de l’administrador sinó que el lloà perquè ha estat «prudent»; és a dir, davant la nova situació (despatxat de l’administració, sense prou força per cavar, amb vergonya per anar a captar), ha trobat i emprat el mitjà adequat per assolir l’objectiu.
La prudència disposa a discernir el veritable bé i a escollir els mitjans justos per aconseguir-lo (CCE 1806).
Missatge: l’home fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Amb sentència definitiva: No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi